Metro


Hem normalitzat el transport públic com un lloc de pas, rutinari, asèptic.
Els del Cinturó Roig acumulem milers de kilòmetres recorreguts sota el terra de l’àrea metropolitana.
En aquest context suburbà m’he donat el luxe d’observar a les persones amb qui viatjo.

Reconec que aquest fetitxe deriva dels temps de distàncies mínimes, d’escassetat de petons i d’abraçades tenses on ja no és que no t’apropis a la resta de vianants sinò que els esquives. En canvi, al metro o al tren, l’arquitectura de l’espai promou l’aproximació entre desconeguts. Seients alineats l’un davant de l’altra, barres de ferro compartides, vagons estrets… Un tot pensat per optimitzar i harmonitzar la proximitat.

Aquest escenari em permet observar de ben a prop als altres. Per evitar incomodar-los, acostumo a portar un llibre, el qual utilitzo d’escut des d’on alimentar el meu voyeurisme. Amagat rere tapes dures paro atenció a la resta de viatgers que em rodegen en hora punta. Dels homes acostumo a fixar-me si s’han afaitat. De les dones, si s’han maquillat o si encara tenen els cabells molls de la primera dutxa del dia. També em fixo en les olors. M’agrada reconèixer el perfum d’alguna colònia dolça, dels xampús de fruites, l’aroma del tabac…

Seré l’únic que té aquesta manera romàntica de viatjar per la L5 del metro?
Segur que no.
Com hem veuran els altres?

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.