Revisant-me


Us situo. Feia quasi un any que no publicava res personal al meu blog personal. Començar a treballar a una agència de màrqueting digital té llums i ombres. Per un costat, permet generar diners a través del que portes fent de manera vocacional (o el que ve a ser el mateix, de gratis) tota la vida i per l’altra, esgota la teva creativitat, energia i dedicació a tot el relacionat amb una pantalla d’ordinador.

Si a això li sumem que aquest 2020 ens ha tocat viure una pandèmia, es confirma, quelcom ha canviat dins meu. L’excepcionalitat de la situació m’ha portat a descobrir la meva fragilitat davant de l’aïllament obligatori. Jo que sempre m’havia sentit una mica llop estepari a qui viure sol mai li havia suposat un gran problema, ara resulta que, davant la imposició de tocs de queda i confinaments municipals m’he vist reflectit davant d’un mirall que m’ha fet veure les carències i adonar-me d’un munt de coses a les quals mai havia parat atenció.

D’aquesta revisió obligada dels hàbits, vicis i conducta davant la vida, m’he quedat amb molts aprenentatges. Per començar, he pogut posar en relleu allò que m’omplia i allò que simplement em distreia. Aquesta avaluació inicial m’ha fet veure que certes coses que portava fent tota la vida eren una absoluta pèrdua de temps i com d’altres, podien alimentar un canvi més profund.

No us enganyaré, part d’aquest camí l’he fet acompanyat d’una persona molt diferent de mi que m’ha descobert un món desconegut fins ara. Ella, sense haver d’esforçar-se, va anar calant un discurs dins meu en un moment on em sentia completament a la deriva. Meditació, vida contemplativa, silenci, viure en el present. Hi ha persones que arriben a la teva vida, planten una llavor i després tornen a marxar. Estic molt agraït d’haver-me creuat amb ella, tot i que ara hem hagut d’agafar camins diferents. Sempre la portaré amb mi. No tot ha sigut foscor aquest confinament.

D’aquí també he extret una revisió del que són per mi les relacions humanes. A través de la lectura, un dels hàbits que s’ha vist potenciat durant el confinament, he pogut ampliar el meu argumentari envers com havia viscut l’amor fins avui dia. Quants escriptors, músics, cineastes han dedicat la seva obra a aquestes quatre lletres? Quantes persones encara segueixen buscant la fórmula secreta? No seré jo qui m’atreveixi a dir res que pugui completar aquest enigma. Però el que sí que reconec és que no he sabut estimar bé. Revisar-se permet situar-nos en una posició avantatjosa des d’on trobar nous camins que ens poden ajudar a completar-nos com a persones.

Crec que amb aquest text he deixat moltes portes obertes. No sé si us podrà ajudar o pensareu que no he dit res en concret. Escriure, dibuixar, cantar, ballar… En molts d’aquests actes que fem quan ningú mira podem trobar la clau per obrir-nos, per canviar, per deixar sortir el que en realitat som.

Des del menjador de casa meva, amb el directe a Tòkio de Silvia Pérez Cruz sonant i amb un cigarro perfumant l’ambient us deixo tornar al present.

Una abraçada, de tot cor.

Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d’això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina. Encara que fóssim els alumnes més llonzes de l’escola del món, no tornarem a repetir ni cap estiu ni cap hivern… Wisława Szymborska

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .