Entrevista a Berta Barbet, politòloga.


Berta Barbet (Barcelona, 1986) és politòloga per la Universitat Pompeu Fabra, màster en comportament polític per la Universitat d’Essex i doctora en ciències polítiques per la Universitat de Leicester.

Spin doctor és el terme anglosaxó utilitzat per referir-se als estrategs i assessors de comunicació dels professionals de la política. De les rutines que desenvolupa una politòloga i les que fa un spin doctor, existeixen coincidències o estem parlant de quelcom completament diferent?

És diferent, una mica com la diferència entre un pedagog i un mestre, mentre un estudia el fenomen l’altre el desenvolupa. Es a dir, els politòlegs estudiem el que passa en política, amb les seves múltiples vessants, i els spin doctors fan, literalment, política. Igualment jo sempre dic que els acadèmics som molt mals polítics, perquè estem acostumats a treballar sobre tipus ideals i amb molta paciència i ens falta una cosa que en política és molt important, la capacitat d’improvitzar, de gestionar situacions imperfectes per tal de treure el millor rendiment. També treballem sobre el mateix objecte, per tant hi ha punts de connexió, però mentre els spin doctors treballen sobre el terreny, els politòlegs ho fem des d’una torre de marfil.

Tens algun referent en termes de comunicació política? Que es el que et crida l’atenció d’ella o ell?

Els que ens dediquem a la comunicació política ens passa una cosa curiosa. Moltes vegades t’agrada gent que després no funciona a la realitat. A mi per exemple m’agrada molt la forma de comunicar de Nick Clegg, per la seva forma sincera de tractar l’electorat, amb un estil molt informatiu, però en canvi, els resultats no el van afavorir. Un altre cas és el de Donald Trump, que per mi té una forma horrorosa de comunicar, però resulta que ha sapigut fer arribar el seu missatge.

A vegades la comunicació no es tant com la fas si no el saber el que has de dir. La gent li posa molt d’interés a com es diuen les coses, però crec que hi ha un pas previ que és el contingut del que dius. Un polític pot tenir poca facilitat amb la paraula però si el que diu es molt poderós, pot assolir grans fites.

L’augment del pes de la opinió pública i una major capacitat de democratització són factors que han evidenciat com els nous mitjans poden generar disrupció en l’agenda política.

Igualment he arribat a la conclusió que és millor no tenir referents. En els meus anys com a politòloga, he escoltat discursos molt ben estructurats dels quals he pogut extreure el perquè connecten o no amb la gent, i un dels factors clau és la capacitat que tenen alguns partits de generar conceptes amb molta força. El #metoo, la casta, o el debat sobre la presó permanent revisable, són conceptes i o idees molt concretes però que han permès encapsular molt bé tota una forma de fer de la societat.

Ets activa als mitjans de comunicació, has aparegut a programes de ràdio, televisió, ets editora a diferents webs sobre anàlisi política, tens varis perfils a les xarxes socials… Ambdós podem dir que som o hem estat partícips del canvi de l’1.0 al 2.0 per simple fet haver nascut a finals dels 80. Com creus que aquesta evolució ha afectat a la política en els últims anys?

Crec que els nous mitjans de comunicació han afectat a la política de dues maneres. La primera i més evident és que l’han descol·locat. Analistes polítics que pensaven tenir controlada la situació s’han adonat de que han perdut el control. L’augment del pes de la opinió pública i una major capacitat de democratització són factors que han evidenciat com els nous mitjans poden generar disrupció en l’agenda política. També s’han trencat les barreres entre el polític i el ciutadà. Hem de veure com evoluciona aquesta aproximació i si som capaços de fer desaparèixer la desigualtat democràtica que això genera, ja que es evident que no tothom te el temps per dedicar-se a pressionar polítics a través de les xarxes socials i o altres mitjans.

Els que fem ciència política, acostumàvem a posar una pregunta a totes les enquestes i era si la gent connectava amb algun polític. Ara, amb la proximitat que han generat les xarxes socials com Twitter, si que pots, ja que et permet enviar un missatge directament al líder d’un partit.

Una altre de les virtuts dels mitjans digitals és la seva capacitat de generar movilització. Ho hem vist múltiples vegades aquest any, les manifestacions del 8 de març o l’organització del moviment independentista en serien dos exemples. Ara és molt més fàcil generar moviments que traspassen el teu cercle d’amics i això s’ha traduït en una fractura en el funcionament de la política durant les últimes dècades. També he de dir que s’han generat missatges buits, no vull dir que abans de l’aparició dels nous mitjans no passés, però si que és veritat que ara, un missatge poc desenvolupat pot arribar a molta gent. Amb les movilitzacions del 8 de març crec que molta gent que va sortir al carrer aquell dia no es capaç d’entendre la filosofia que hi ha darrera del moviment feminista i només es va quedar amb 3 idees, però se les va fer seves i això va ser més que suficient per sortir de casa.

Des del Yes We Can d’Obama fins a l’arribada de Donald Trump hem vist com les xarxes socials s’han fet inprescindibles a les campanyes per la majoria de partits polítics. Creus que d’ara en endavant, l’opinió pública tindrà més pes?

Crec que la política, històricament, sempre ha tingut un pes tot i que ara, aquest influeix de forma diferent. Actualment aquest pes es situ en el curt termini a causa de de la velocitat amb la que es mou la informació. Abans, els polítics miraven les enquestes per tal d’estructurar la seva agenda, determinant quins temes eren més o menys populars. Ara qualsevol persona que parli sobre un tema que li afecta, amb 4 tweets ben fets i enviats en el moment just, es capaç de canviar l’agenda política.

Creus que la política es segueix “personalitzant” amb la tria de candidats?

Crec que la personalització té a veure amb l’acostament ideològic dels partits. Crec que els líders comencen a influir quan els partits no estan polaritzats ideologicament. Quan la política es polaritza, t’és igual que el teu candidat no sigui vàlid perque simplement defensa les teves idees. No crec que sigui un fenomen que vagi a més, si no que dependrà del context polític. El vot a Trump no penso que hagi estat personalista sinó que hi ha hagut una polarització de la política americana.

Agenda-building, gatekeeper, fake news, framing, efecte underdog, bandwagon i una llarga llista de paraules que porten força temps apareixent al mitjans i als que ens hem hagut d’acostumar. Creus que la política, en termes generals, s’està americanitzant?

Quan es parla de temes dels quals tothom té la seva opinió formada, a vegades neix la necessitat de diferenciar-se utilitzant conceptes tècnics. Es com una forma de venir a dir que jo he llegit o jo he estudiat més que tu. Es evident que els americans han influenciat la política occidental en termes de comunicació pel seu domini en aquest camp.

A Estats Units els partits s’han de guanyar els seus espais dins dels mitjans de comunicació. Això ha derivat en un perfeccionament de tècniques comunicatives aplicades a les campanyes, les quals serveixen per demostrar als seus votants que saben de que estan parlant.

Tot aquest coneixement s’ha introduït dins de la política europea, fent que certs conceptes s’hagin aplicat a diferents campanyes.

La creació d’enquestes és un dels teus punts forts. La informació es poder, per això és clau conèixer al teu destinatari, al públic potencial que rebrà la teva comunicació, l’estratègia dels adversaris o els punts forts i febles dels seus programes. Hi ha un abús d’aquesta eina en la política espanyola actualment?

No, tot al contrari. A Espanya se’n fan molt poques. Jo crec molt en les enquestes com a eina. S’ha de conèixer amb el que s’està treballant, a partir d’aquí pots decidir com utilitzar-ho, però el que l’enquesta no pot ser és un substitut de l’estratègia de partit. És un complement i s’ha d’utilitzar com a tal. Una enquesta pot servir per veure si el teu candidat està baix en valoració dels seus votants, i t’ha d’ajudar a decidir si has de millorar la seva imatge o canviar completament d’estratègia.

També crec que les enquestes a part d’utilitzar-se poc a nivell nacional, ho fem malament. Les utilitzem per veure com funcionen les campanyes enlloc d’anticipar el seu disseny. És a dir, des del meu punt de vista es dissenyen a porta tancada. A països com Anglaterra, Holanda o Alemanya tens a la teva disposició moltes més enquestes que a Espanya, per tant, tens més dades per entendre que està passant. Un company anglès amb el que vaig coincidir fa poc es feia creus que des del setembre fins a les eleccions del 21D no tinguéssim cap enquesta.

Una de les causes de que no es facin enquestes es que els partits, les universitats i els instituts d’investigació no tenen prou diners per pagar-les, i s’ha de tenir en compte que és una eina molt cara. Els think tanks són una gran maquinària a molts països occidentals i a nivell espanyol només en tenen alguns grups polítics, a petita escala i amb poca voluntat d’anticipar-se a l’agenda del partit.

Per anar acabant dir que hi ha d’haver un canvi molt important en la manera en com es fa ciències polítiques a Espanya actualment. No hi ha cap tipus d’institució que connecti el món acadèmic amb el dia a dia. No hi ha think tanks, no hi ha lobbies organitzats, no hi ha masses empreses consultores i els partits treballen molt amb la seva pròpia gent. Sense aquest intercanvi es molt difícil que aparegui un gran mercat d’enquestes i o d’estudis de comunicació. Si anem a l’americanització de la política europea, hauria d’acabar passant, el que es traduiria en més espais per que els partits definissin la seva política.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s