un habitat gris i erm, plagat de rates i escarabats, lluny de tot, t’ha proclamat rei.

de vol etern, res t’atura, el sol t’escorre de dia i el gebre t’humiteja a les nits tancades fins deixar-te xop.

l’estepa t’ha fet savi, sobirà de la decadència. Les gavines et confonen amb aliment fent cercles damunt les naus.  EL SILENCI.

vestigi d’extraradi, brossa perenne de temps gloriosos, als flancs, ciutat satèl·lit.