De la Meridiana a l’extraradi


Encara recordo el dia que des del departament de Cultura van emetre les primeres pistes sobre la programació dels grups que tocarien durant aquest 2017 a la Sala Ramon Romagosa de Cornellà. Veure el nom d’Enric Montefusco a la llista dels escollits va ser una alegria majúscula. A partir d’aquell moment, tocava engegar la maquinària per poder aprofitar una ocasió tan especial per fotografiar a la banda.

El retorn del líder d’Standstill als escenaris ha suposat un punt d’inflexió per als fans del seu anterior projecte. Com a seguidor de la banda veig molt present l’essència d’aquelles cançons que durant 20 anys ens han fet vibrar, deixant entreveure que l’Enric era una peça essencial de tot plegat.

He tingut la sort de poder seguir la gira de Meridiana des del primer concert al Casino l’Aliança de Poblenou, on he vist com les noves cançons captivaven al públic des del principi. El format en directe, com ja ens té acostumat l’Enric, no és l’habitual. A part de tocar les cançons del nou disc, fa homenatge a Standstill interpretant alguns dels temes immortals de la banda. També aconsegueix dotar d’un punt humanista els seus directes, baixant de l’escenari i trencant la barrera amb el públic, creant autèntics moments místics envoltat dels seus seguidors.

A Cornellà no podia ser menys. Després d’interpretar la major part del nou repertori la banda va tancar el concert al bar del Patronat, amb els membres del grup damunt d’unes cadires improvisades i amb la gent corejant els últims temes.

Tot i que he intentat ser més tècnic que artista, m’ha estat difícil fotografiar un dels meus referents musicals sense que de tant en tant m’oblidés per complet el motiu pel qual estava allà i em deixés endur per quelcom més visceral. Segur que en algun moment se’m va poder veure agitant el cap mentre sonava un dels meus temes preferits.

Agrair a la Sara per fer d’enllaç amb Fina Estampa i la banda, al Joan per fer-me sentir com a casa i al Cristian per cedir-me el seu equip fotogràfic de forma altruista. I com no, a Enric i companyia per fer-me sentir una mica partícip de tot plegat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s