L’hivern més fred


(Un relat immersiu de ficció real)

Des de finals d’any que ho venen anunciant els titulars. Aquest serà l’hivern més fred. El termòmetre de la farmàcia m’ho recorda cada matí, quan entre cotxes i coloms, tenyeix Rubio i Ors de vermell neó. El temps entre sortir del pis i arribar al local són 6 minuts i mig, 7 si em creuo amb la senyora que alimenta les horribles feres que creixen a l’extraradi. Al carrer fa fred, al pis fa fred, al local fa fred. Amb els amics faig broma dient que m’estic preparant per entrar al cos de Marines, del SAS o dels GEO (segons el dia) però aquesta gelor m’aterra per dos motius. El primer: ha calat, s’ha instal·lat dins meu. Un fred en la mirada, un cor gelat, fred termicoemocional. El segon motiu: m’agrada. Estic a gust “en la mierda.” The New Raemon, Leonmanso, Montefusco, fills de puta, que bé soneu quan un s’ha mimetitzat amb l’hivern.

I aquí estic sol i gèlid, pelant-me-la com un mico, amb el cap recolzat en un coixí anomenat autoestima i sota una manta que porta brodada la paraula orgull. Per més decoració atemporal que enganxi a les parets, aquestes segueixen sent blanques, neutrals, inanimades. Amb la mirada clavada a una escletxa del sostre recordo cada dia les teves últimes paraules: “estarás bien en la oscuridad”. Puta vida tete, putos pre-30, la boca bruta, la nevera buida, i joder, cada cop més desproveït de cabell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s