Lost: el fenomen que va revolucionar les sèries a Internet


El 22 de setembre de 2004 es va estrenar Perdidos a Estats Units, una sèrie que incloïa tots els elements per convertir-se en objecte de culte: un illa paradisíaca, un argument amb altes dosis de misteri, personatges enigmàtics i un dels capítols pilot més cars de la història de la televisió. Untitled Convergència mediàtica Henry Jenkins introdueix el concepte de la convergència mediàtica amb una definició que va en concordança amb com es va distribuir i o retransmetre Perdidos. Per a Jenkins la convergència mediàtica és el flux de contingut que existeix a través de diferents plataformes, la cooperació entre múltiples indústries i el comportament migratori de les audiències. A conseqüència del fenomen en que es va convertir Perdidos, va néixer una gran comunitat de seguidors que van fer les mil i una per aconseguir veure els capítols el més aviat possible. 2 Aquests seguidors van posar en marxa un sistema a través del qual es publicava a internet el capítol recent retransmès traduït a varis idiomes i de forma gratuïta, fet que va marcar un abans i un després pel que fa a la distribució dels continguts audiovisuals. Jenkins explica que les audiències que neixen de la convergència mediàtica estan disposades a arribar on calgui per tal d’aconseguir complir amb el seu desig d’experiència d’entreteniment. A Espanya la sèrie va arribar quasi un any més tard, a través de TVE, que la va programar a La 1. L’audiència espanyola un cop estrenada la sèrie a La 1 no va esperar i ja havia començat a veure la sèrie fent ús dels seus propis medis i amb la xarxa d’aliada. TVE veient els baixos resultats d’audiència va acabar emetent la sèrie de matinada, després a La 2, i finalment va desistir en la seva emissió. Al 2009, Cuatro va comprar els drets per començar a emetre la quarta temporada, tot i sabent que anava amb un any de retràs respecte a l’emissió americana. A partir d’aquell moment Cuatro va ajustar el calendari per tal d’estrenar l’últim capítol de la sèrie de forma simultània a nivell mundial, aconseguint uns alts índex d’audiència, tot i els errors tècnics que es van generar. Altres canals espanyols van seguir l’exemple de Cuatro alhora d’estrenar sèries estrangeres, per tal d’aprofitar l’onada de sèries d’alt nivell com la creada per J.J. Abrams, va estrenar-les seguint el calendari americà. Perdidos en la línia de la convergència mediàtica, també va saltar al món dels videojocs (Perdidos El Videojuego) per les plataformes XBOX, Playstation 3, PC i una versió en 2D per als smartphones. Com a dada curiosa, dir que Perdidos també va ser una de les primeres sèries incloses dins de l’Itunes Store d’Apple per poder descarregar-la de forma legal. 4 Cultura participativa El consum de continguts mediàtics des de l’aparició d’Internet i posteriorment, les xarxes socials, s’ha convertit en un procés col·lectiu i actiu alhora. L’accés massiu a la xarxa permet que els consumidors participin en la creació i difusió de nous continguts del seu interès. Els usuaris de la xarxa aprenen a utilitzar diferents tecnologies a gran velocitat i porten el flux de mitjans sota el seu control: s’intercanvien i es realitzen crítiques, comparteixen informació sobre el producte, col·laboren, s’apropien i creen nous continguts. Segons Jenkins, la cultura participativa el productor i el consumidor mediàtic ja no desenvolupen rols separats, sinó que interaccionen davant d’un nou conjunt de regles. El cas de Perdidos és singular en aquest aspecte. La ficció intel·ligent, multi-format i revolucionària que van crear els guionistes va ser un dels detonants pel que fa al consum de sèries per internet, i va fer del fenomen fan el seu motor. Els guionistes de la sèrie van crear varis jocs per poder ampliar l’univers narratiu de la sèrie a través de pistes, falsos documentals, publicitat inventada, webs falses per productes que només apareixien dins de la sèrie (Oceanic Airlines en seria un exemple) i moltes altres peces que formaven un enigma multi-plataforma. Dos d’aquests jocs van tenir molt bona acceptació: The Lost Experience i Find 815. The Lost Experience és un joc de realitat alternativa que va ser dissenyat per els guionistes i productors de Perdidos per tal d’expandir la trama original. El joc oferia la cerca d’un tresor multimèdia a través de missatges de correu electrònic, trucades telefòniques, anuncis, pòsters i webs falsos. El joc estava basat en Internet i comptava amb una trama paral·lela que no formava part de la sèrie de televisió. No hi havia guanyadors o premis, només permetia conèixer alguns detalls concrets. 3 Pel que fa a la història de Find 815 es centra en un tècnic informàtic d’Oceanic que intenta buscar a la seva parella, que viatjava a bord del vol Oceanic 815.A través d’aquesta realitat alternativa els guionistes van generar un contingut per als jugadors que esperaven l’estrena de la 4ª temporada l’any 2007.  Intel·ligència col·lectiva Els guionistes de Perdidos a través d’un relat dinàmic, participatiu i obert a múltiples interpretacions, va donar peu a que els fans de la sèrie generessin teories de tot tipus a la xarxa. La sèrie va demostrar durant les 6 temporades d’emissió que l’equip que tenia al darrera tenia present l’anomenada intel·ligència col·lectiva pel que fa a la narrativa transmèdia o transmediàtica. A través d’aquest model narratiu la història es desplega a través de diferents mitjans i plataformes de comunicació, on una part dels consumidors assumia un rol actiu dins del procés d’expansió. A través de l’exemple de la Lostpèdia, la enciclopèdia de Perdidos en castellà, podem entendre aquest fenomen. El contingut de Lostpedia queda dividit en diferents apartats com el fòrum, els personatges, els successos misteriosos o les referències culturals. Les referències que hi podem trobar es van anar generant a través de la interacció entre els administradors de la web i la comunitat d’internautes que buscaven respostes. També és cert que tal i com he comentat a l’apartat de la convergència mediàtica, Perdidos va ser una de les primeres sèries distribuïdes de forma il·legal a internet. Una xarxa de traductors es van posar a treballar per produir els subtítols en temps rècord. D’aquesta manera el dia següent de l’emissió americana, a través de diferents portals de descàrrega ja circulaven els nous capítols traduïts i sense cap cost per als usuaris que el volguessin descarregar. Xarxes socials Perdidos és va estrenar quan Facebook i Twitter donaven els seus primers passos. Facebook havia aparegut uns mesos abans, al febrer de 2004 i Twitter va néixer tot just 2 anys després. La seva narrativa, la mitologia que va construir agafant elements de diferents fonts culturals i l’ansietat dels espectadors per trobar respostes a les múltiples preguntes que llançava la història, van fer de les xarxes socials un dels llocs més propers per intercanviar les teories que van alimentar el fenomen durant les 6 temporades. Cal destacar que durant les 3 primeres temporades els fans ja havien fet servir internet per fer de Perdidos l’èxit global a través de desenes de fòrums i webs on comentaven amb voracitat els misteris de la sèrie. Un os polar? Que és la Iniciativa Dharma? I els números? WEBGRAFIA:

  • Spider-UOC: Competencias del S. XXI y la nueva cultura participativa [en línia]. Barcelona: Univeristat Oberta de Catalunya. 2009 link
  • Lostologia: Estrategias para entrar y salir de la Isla. [en línia]. Buenos Aires: editat per Alejandro Piscitelli, Carlos A. Scolari i Carina Maguregui. 2011. link
  • Academia.edu: ¿De dónde viene el éxito de “Lost”? [en línia]. Chile: editat per Alberto N. Garcia. 2010 link
  • Lostpedia: The Lost Experience [en línia]. Web col·laborativa. link
  • El destil·lador Cultural: 10 años del inicio del fenómeno Lost. [en línia]. Buenos Aires: editat per Omar Little. 2014 link
  • La guia TV (diari ABC): Perdidos, la sèrie que enseñó a ver la tele en el ordenador. Madrid: Editat per D. Casado. 2014 link
  • Periodismo Digital: Culturas convegentes. Editat per Dana Aguilar i Emmanuel costamagna. link
  • El País (diari): Cómo Perdidos cambió la forma de ver televisión. Madrid. Editat per Mónica Luengo Montero. link

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s