Anàlisi CARNAGE (Un Déu Salvatge) de Roman Polanski


Un_dios_salvaje-769173226-large

La pel·lícula Un Déu Salvatge (Carnage – 2011) del director Roman Polanski, en una adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre de Yasmina Reza amb el mateix nom.

La història ens situa en una reunió entre dues famílies enfrontades després de que els seus respectius fills es veuen involucrats en una baralla infantil. A través d’aquesta aparentment senzilla premissa, l’espectador pot veure la hipocresia que s’amaga darrera de les contradiccions i prejudicis de dues famílies americanes acomodades. Al mateix temps ens permet extrapolar per fer un anàlisi sociològic de temes universals complexos com pot ser la educació o la rutina del matrimoni, posant en dubte la condició humana.

Focalitzant l’atenció en els conceptes que trobem als mòduls 4 i 5 (Crear una realitat i Camins oximorònics) com el llenguatge, el discurs i la narració i l’individu connectat/ individu aïllat, vull d’establir paral·lelismes amb el film de Polanski a través d’algunes escenes.

LLENGUATGE

Quan comença la pel·lícula veiem a les dues parelles davant de l’ordinador a casa de la família Longstreet redactant la disputa dels seus fills a un informe per esclarir els fets. Quan la Penélope, mare del fill que ha rebut el cop, escriu que el fill de la Nancy i l’Alan Cowan  “anava armat amb un pal” a l’Alan no li agrada i li fa substituir la paraula per “portava un pal” per tal de suavitzar el text.

Amb aquest exemple es posa de manifest com la Penélope i l’Alan tenen una visió/opinió diferent del fet ocorregut perquè cada un té uns codis i categories que tot i que s’apropen, no són iguals ja que el llenguatge és constitutiu dels marcs interpretatius individuals.

DISCURS

El fet de que la pel·lícula estigui basada en una obra de teatre pot ser un dels motius pels quals el concepte “discurs” hi sigui tan present.

Durant el transcurs del film ens trobem davant l’ús d’un llarg etcètera de discursos que s’apropen molt a la nostra realitat quotidiana degut a l’estructura dels mateixos i dels temes que es tracten i que a la vegada poden tenir múltiples interpretacions.

Hi ha moments on s’evidencia una de les característiques pròpies del concepte, quan veiem com cada torn de paraula dels protagonistes modifica i configura el torn de paraula següent i al mateix temps modifica el que s’havia dit en el primer.

Per exemple, hi ha una escena en la que el Michael Longstreet explica que va deixar al hàmster del seu fill al carrer perquè li molestava el soroll que feia per la nit. Aquest fet fa que la Nancy li retregui la crueltat del fet, és llavors la Penélope comença a explicar la recepta del seu pastís a l’Alan, el qual li havia comentat uns instants abans de que en Michel expliqués la història del hàmster que el trobava molt bo.

NARRACIÓ

La naturalitat amb la que els actors interpreten als personatges sumat a la proximitat de les converses i les temàtiques quotidianes de les que parlen, ens fan sentir identificats en molts moments.

Veient el pis on transcorren els fets, la forma de vestir dels protagonistes, el tipus de vida que porten o com es comuniquen (entre altres motius) ens permet fer una descripció del moment històric, social, polític i cultural que serveix de teló de fonts a la pel·lícula.

Cada personatge és un retrat d’un o varis rols de la societat actual. Nancy Cowan com la mare treballadora i extremadament ocupada, la Penélope com la dona emprenedora, autònoma i revolucionaria, Michel interpretant a un ambiciós venedor d’articles per la casa i l’Alan com l’advocat que viu per treballar. El film fa una crítica de lo descarat i hipòcrita que pot arribar a ser l’home amb les seves manies, fracassos, victòries en una societat on el més important és ser i o mostrar que és civilitzat.

INDIVIDU CONNECTAT/ INDIVIDU AÏLLAT

És evident que les noves tecnologies amb les que convivim avui dia han canviat la narrativitat i les formes de comunicació del que passa al nostre voltant.

Durant el transcurs del film, el telèfon mòbil de l’Alan interromp cada dos per tres les interaccions amb la resta de personatges, convertint el mòbil en un personatge més.

Tot i la transcendència dels fets ocorreguts entre els fills de les dues parelles i com evoluciona la narració durant la pel·lícula, l’Alan en camp moment es planteja apagar el telèfon per tal d’atendre de forma correcte el que estan parlant. Aquest condicionant per un costat l’aïlla del conflicte que s’està vivint a casa dels Longstreet i al mateix temps irrita a la resta de personatges fins al punt que la seva dona, acaba agafant-li l’aparell i tirant-lo dins d’un gerro ple d’aigua.

És en aquest moment on veiem a un Alan indefens i desesperat, el qual intenta per tots els seus mitjans que el mòbil torni a funcionar davant l’atenta mirada de la resta de protagonistes els quals es riuen d’ell quan diu literalment que “tota la meva vida estava allà”.

En el cas de l’Alan, veiem com les noves tecnologies han suposat una invasió de del seu espai i del seu temps, fent que sigui incapaç de dedicar l’atenció que mereix la situació que esta vivint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s