Amb aquest provocador nom se’ns presenta el grup format per Maria Rodés, Ramón Rodríguez (vocalista i guitarra de The New Raemon) i Martí Sales (vocalista i guitarra de Surfing Sirles) el qual pot servir com una declaració d’intencions.
Vicis i virtuts que queden compensats per una màgia que només els protagonistes podien aconseguir. A l’escenari (els vaig descobrir a l’última edició del PopArb) les seves veus flueixen i deixen espai als seus marcats caràcters.
Tres icones de l’escena musical catalana que fan còmplice al públic de les seves lletres, amb la suavitat de la veu de la Maria, la foscor del Ramón i la potència del Martí intercalant-se a mesura que et vas deixant portar per les cançons del disc.
Em té el cor robat “guerres i amagatall” i “el trenc de l’alba”, del directe que vaig poder viure al PopArb, m’hagués agradat que la veu de la Maria s’escoltés una mica més però bé, van complir les espectatives que tenia (que eren moltes).
Vull remarcar el manifest que va llegir Martí Sales sobre el seu sentiment envers Catalunya, crec que el text l’ha escrit ell, però tot i haver-li demanat per Twitter, encara no ho sé segur. M’agradaria poder compartir-lo amb vosaltres ja que comparteixo bona part del que va llegir.
Fa menys d’una setmana vaig poder escoltar altre com algunes cançons del disc interpretades per la Maria Rodés al Patronat de Cornellà de Llobregat i van tornar a enamorar-me.
Us deixo el link de la llista que he creat a Grooveshark d’algunes de les cançons perquè entengueu de que parlo.
