Bona tarda!
La pregunta que planteo en el título del post hacérsela a mi profesora de Fotografía, fue ella la que nos pidió que imitásemos retratos para nuestro trabajo.
Aquí os dejo la selección de las que mejor me quedaron.
A propósito, aprovecho para dar gracias a Carlos, Christian, Hector, Carla, Laura y Aleix por haberse dejado retratar, ellos son los culpables de que vea un recuerdo y no un trabajo.
A partir de ahora quiero convertir en costumbre el añadir una canción al final de cada post así que ahí va!
Un Misifu
¡Qué buenas las sesiones de foto! jaja Locura máxima. Lo has clavado con el vídeo (>vO).
Merci Carlos! Quins records tiu.. I quines bogeries… Si las paredes hablasen jeje! Me’n alegro que t’hagi agradat el vídeo!
Be, crec que hi ha una linia molt fina entre lo que es copia i lo que es inspiració, es perillós entrar en aquest camp, voler inspirarse o volguer copiar nomes depén de la intenció de l’executor del treball, no hi ha de que preocuparse desde un principi, les intencions es veuen a venir de lluny. També podriem parlar de la funció final del treball inspirat o copiat, no es el mateix copiar un treball de kandinky per tenirlo exposat a casa o per dissenyar l’interior d’una cafeteria, i no sería el mateix inspirarse en les seves formes y colors per a decorar un espai o realitzar un procés gràfic per una empresa, sempre i quan quedi constancia de que es una inspiració i no una copia basta i burda… La gent es lo suficientment intel·ligent per discernir entre aquests dos problemas, insisteixo, TOT depén de la intenció del executor i del observador.
EI Adri! La meva intenció era copiar, tal i com se’ns demanava, tot i així sempre hi ha un punt d’inspiració ja que 2 fotografies mai podran ser iguals. Tot i així hem sembla molt interessant el que plantejes! I m’ho apunto!
Aleshores la discusió no te lloc, la intencio teva era copiar, pero la intencio no era treure profit d’això ni de fer-ho públic, crec que es lo esencial a tenir en compte. 🙂
Jo en aquest treball vaig fer dues fotos “inspirades” i una altre clarament copiada. Això no vol dir res, ja que el sentit del treball era conèixer els efectes de la llum i saber treballar amb la càmera. La foto més lliure va ser la del “jueu errant”, on vaig disfressar al Chrisian amb el meu “kuma abric”. Jajajaja quines sesions!!